FAMÍLIES: COM PARLAR DE SEXE/SEXUALITAT AMB ELS NOSTRES FILLS/ES?
La sexualitat és una dimensió humana que ens acompanya, des
de la gestació o fins i tot abans, amb les projeccions que fem les mares i els
pares respecte al que esperem dels nostres fills i filles. El sistema educatiu
ha de respondre a aquesta realitat, no pot negar-la ni mirar cap a un altre
costat, però nosaltres els pares, tampoc.
Però… als pares ens genera a sovint malestar o incomoditat parlar de sexe o sexualitat amb els nostres fills…
En la nostra cultura, com s'entén, i viu la sexualitat? Està envoltada de molts mites des que som xiquets i xiquetes; vivim en una societat que manté com un dels seus tabús clàssics, la sexualitat, dificultant la seua comunicació i comprensió en aquest sentit.
De vegades, la sexualitat és percebuda com un acte vergonyós, amb una connotació negativa, que cal evitar i del que no es pot parlar. És important diferenciar això últim del fet que la conducta sexual siga un acte que es dóna en un context íntim que no ha d'avergonyir-nos, ja que és natural i forma part de la vida. Per això, la manera en la qual vivim la sexualitat i com ens comportem influeix directament en la concepció de la sexualitat dels nostres fills/es, encara que no es nomene de manera directa.
Per això… intenteu recordar com heu gestionat alguna situació en la qual haja sorgit alguna temàtica de sexualitat, com per exemple, una escena de besos o conductes eròtiques en la televisió davant dels vostres fills, què han fet? Han canviat ràpid de canal? Els ha incomodat aquesta situació i prefereixen evitar aquestes situacions?
D'altra banda, no és estrany que en algun programa, fins i tot en les notícies o en un anunci, aparega alguna imatge amb contingut sexual o que faça referència a actes concrets, que veiem davant dels xiquets… vos han preguntat? Penseu que no li paren atenció? És molt important transmetre una atmosfera positiva cap a la sexualitat, per a afavorir l'espai en el qual poder explicar, compartir i resoldre dubtes, augmentant així les possibilitats de demanar ajuda quan ho necessite en lloc d'assumir conductes de risc en un futur, convertint-se en un referent.
És una gran necessitat educar als xiquets en sexualitat, ja que que a més de que contribueix al seu desenvolupament social, emocional i corporal i a més a més té caràcter preventiu.
Algunes dades:
- - L´edat
d'inici en relacions sexuals es va acurtant, actualment la mitjana espanyola
està en els 17,7 anys, variant en funció de la Comunitat Autònoma.
- - Augment
d'embarassos no desitjats i Malalties de Transmissió Sexual (MTS) entre els
joves (fa tres anys que no deixa de pujar la taxa)
- - El
80% dels joves ha vist pornografía abans dels 16 anys.
Podriem baixar aquestes taxes d´alguna manera? Com a pares tenim que pensar que la falta d´informació sobre la sexualitat o dels mitjans preventius disponibles fa assumir als nostres fills i filles conductes de risc per desconeixement. Sense educació sexual infantil, no disposen d'informació adequada i adaptada que facilite la seua assimilació, així com les eines per a desembolicar-se en el món sexual de manera saludable i satisfactòria.
En moltes ocasions, davant aquesta falta d'informació, els joves busquen respostes en els llocs menys recomanables sent una de les fonts més consultades la pornografia, que els ofereix una visió poc realista de les relacions sexuals habituals.
Però… com els hem de parlar?
Per a començar, generar el clima de confiança perquè puga sentir-se segur/a com per a preguntar els seus dubtes. Per a crear aquest clima hi ha que respectar cap a la persona i al seu ritme, que siga un espai lliure de judicis i empàtic, agraint la confiança depositada en vosaltres com a pares, animant-los així, a tornar a vosaltres quan vos necessiten. Un bon recurs, és verbalitzar els dubtes, les pors o inseguretats que teníeu vosaltres en aqueixa època a fi de normalitzar-ho i que se senta comprés/a.
Si no sabeu com traure el tema, un bon recurs és a través dels contes, pel·lícules o sèries, que són un bon enllaç per a obrir un diàleg entre els membres de la família. De fet, els xiquets moltes vegades són més espontanis i naturals que els adults, sense ixos tabús ni normes socials en aquest sentit i és una cosa que podem aprofitar. Per això, és important acollir aquests moments per a generar aqueixa reflexió, explicació i resolució a través de les històries dels personatges, les seues emocions, les seues conductes i pensaments. També, l'observació i el contacte amb els animals, amb la seua espontaneïtat, ens ofereixen material per a parlar de temàtiques com el procés reproductiu o sexual i l'oportunitat d'extrapolar-lo a l'ésser humà, sempre basant-nos en els seus dubtes i inquietuds.
També podem aprofitar moments com la neteja personal per a anar introduint el nom de les parts del cos quan se'ls donen pautes o instruccions de com cuidar-se. Nombrant a cada part pel seu nom, sense deixar que la nostra pròpia vergonya ens limite.
En general tenim que:
• Adaptar-se a l'edat i el desenvolupament dels xiquets i
xiquetes per a donar-los una resposta.
• Escoltar i acompanyar a la seua curiositat, no decidir
nosaltres/as fins a on.
• Donar respostes reals, no metafòriques, clares, concisses,
amb llenguatge senzill i accessible, alhora que es recomana que siga breu per a
mantindre els seus temps d'atenció òptims per a no avorrir-li i desconnecte.
• Llenguatge sense eufemismes.
• Lluita contra la teua pròpia vergonya. Els teus fills/as
necessiten una resposta i la buscaran allà on puguen.
Si el xiquet o la xiqueta ens pregunten sobre sexualitat en un moment inesperat i sobtat, de manera que no ens trobem en disposició de donar-li la resposta que necessita o de la forma adequada, abans que donar una resposta ràpida, evitativa, errònia o que li genere confusió és preferible ser sincer i expressar l'agraïment per confiar en vosaltres, així com reforçar l'interessant que és la seua pregunta i que està encantat de respondre-la. Això, facilita i fa que el xiquet o xiqueta experimente benestar per expressar aquestes inquietuds, obrint així, el canal a futures converses, establint la base de la comunicació, sent més probable que es repetisca aquesta situació de compartir o recórrer a ells quan li sorgisquen dubtes o preocupacions.
A continuació vos compartim:
- Guía de Educación para niños de 6 a 12 años del Ministeri d´Educació.
- Famílies i escola. Sexe? m´interessa aprendre (Diputació de Barcelona)
- Artícle: La nova pornografía (Hospital Sant Joan de Déu)
- Alguns contes:
"Mía se hace mayor".
"De dónde venimos"
"¿Qué és esto?"
"Mi cuerpo está loco"
"Bruno se hace mayor"
"¿Qué me está pasando?"
"A mi también"
"Cuéntamelo todo"